lunes, 15 de abril de 2013

POMERANIA EN ADOPCIÓ

Uns particulars posen en adopció aquest mascle de Pomerania de 8 anys. El seu nom és XARUC. La seva propietaria ha anat a una residència i la seva família no es pot fer càrrec d'ell. És un gos acostumat a estar dins de casa. Està sa, és tranquil i carinyós. Sempre ha estat molt ben cuidat i li agrada anar a la perruqueria canina a posar-se molt guapo.

domingo, 7 de abril de 2013

PERDUTS AL PARADÍS

Llegeixo, horroritzat, un dels últims posts del blog del Toni Valle, responsable de la Protectora d’Animals Vallès Natura, en què explica la trista sort de molts gatons i gossets que els amos sacrifiquen perquè —diuen— no els poden mantenir per culpa de la crisi. Si vols que visquin dignament tenir animals té un cost, és cert, però també fumar cada dia o anar a prendre la cerveseta amb els amics. La Cristina i jo preferim menjar una mica menys (que ja ens convé), estar-nos de sortir un dia i vestir menys a la moda, però als nostres quatre fills peluts, perquè són els nostres fills, no els falta de res.

Aquesta barreja d’imbecilitat i filldeputeria que caracteritza els humans fa que sempre paguin els plats trencats els éssers més indefensos i purs de la Terra, els animals. Ho ratifico: som entre imbècils i fills de puta. I dic imbècils perquè fem imbecilitats. La més gran treballar, treballar i treballar per pagar factures, rebuts i la famosa hipoteca dels collons, no fos cas que els nostres amics dels bancs ens fotessin la casa. Treballar i oblidar, pel camí, el gust que té un tomàquet de debò o una poma. Mengem merda i a sobre ens sembla deliciosa. No tenim cap qualitat de vida i ens sembla que som uns triomfadors. I dic fills de puta perquè vivim, i ho justifiquem, en la societat del tot s’hi val. El capitalisme sempre s’ha preguntat què és la justícia per negar-la: «El món és injust, no hi podem fer res, hi ha terratrèmols, huracans, inundacions... Molts innocents moren, no hi podem fer res», i es queden tan amples. I aquest és el discurs fàcil perquè els imbècils hi caiguin de quatre potes. «Com que a la natura hi ha injustícia, nosaltres també som injustos». No: a la natura no hi ha justícia ni injustícia, la natura és amoral. Qui pot ser moral som nosaltres, que per això som humans i tenim el tribunal de la raó que ens legisla. Però preferim argumentar totes les maldats de la Terra per justificar no ser humans. Continuem sent profundament infeliços perquè som envejosos, i a sobre fanfarronegem perquè cobegem béns mentre oblidem el gust dels tomàquets i les pomes. Abandonem els animals, els assassinem perquè no els podem mantenir, deixem de ser humans cada dia i ens adormim les consciències amb Tele 5 i el Jorge Javier Vázquez. La Cristina i jo, de grans, ens agradaria retirar-nos a una illa grega on la gent encara sigui culta, neta, bella, desvetllada i feliç, i on estimin els animals i encara dignifiquin la seva condició d’homes. I penso durant uns instants en els gatons i gossets que moriran per culpa d’imbècils i fills de puta que no tenen cor ni ànima. Però ells continuaran fumant, anant a fer la podrida cervesa i mirant el futbol dels collons cridant com cromanyons cavernícoles, i se sentiran uns triomfadors.

A la fotografia, podeu veure el nostre fill petit, el Lenin. Dorm tranquil perquè se sent protegit i estimat. Sap que té una llar, uns papes i uns germans que l’adoren. I potser, d’alguna manera, la Cristina i jo, salvant el Lenin i el Trosky, sentim que també hem salvat una mica tots els gatons abandonats de la Terra. Hi ha molts Lenins i Troskys que només demanen amor i en donen sense mida. Tenim l’obligació de construir un món moral, comencem pels animals. El capitalisme no ho és. No treballem i treballem només per pagar factures, rebuts i els terminis de la puta hipoteca que no s’acaba i que hem de tornar perquè no ens fotin la casa, perquè ja no som res, màquines de fer calés per desprendre’ns-en a l’instant i lluitar contra els descoberts dels comptes. Tenim l’obligació de construir un món moral i el dret i el deure d’estimar sense mesura. Només així, algun dia, complirem el destí que ens van imposar els déus fent-nos regnar sobre totes les espècies.

© Israel Clarà, 2013

sábado, 30 de marzo de 2013

FLICKA PERDUDA A RUBÍ

Aquesta petitona ja ha tornat a casa seva!

Ens arriba una petició des de Rubí pel cas d'una goseta perduda:

Hola chicos... la noche de jueves santo perdí a mi perrita Flicka. Fué en Rubí (Barcelona) por la calle Santa Eulália. Se me escapó y tiró para la carretera de Terrassa, aunque puede haber tomado cualquier dirección. Pesa 7 kilos y es pequeñita. Debe estar muy asustada. Lleva chip y también lleva collar en el cuello. 

Ayudadme a encontrarla por favor. La adopté de una protectora de Murcia hace dos dias. La llevaba atada pero el enganche que va cogido a la correa del cuello falló. Ella se asustó con un perro de la calle y tiró de la correa. El enganche falló y todavía no sé como......todavía no me creo lo que me ha pasado!

Gratificaré a quien me la devuelva. Muchísimas grácias a todos. No puedo estar sin ella! Seguro que ella me estará buscando.

viernes, 22 de marzo de 2013

SI EL VAS VOTAR NO EL POTS ABANDONAR

Després de rebre una gran quantitat de trucades de veins de Mollet la gent de Vallès Natura ens hem decidit a fer aquest important comunicat.

Sabem que a la nostra població s'esta produint una greu situació produida pel malestar sobre una suposada mala gestió del canal de televisió Vallès Visió. Només cal llegir alguns artícles de la premsa escrita:






Sabem que la situació és greu i molt desagradable, però per greu i desagradable que sigui no podeu abandonar als polítics causants d'aquesta situació. L'abandonament no és la sol·lució. Ara molts veins i veines de Mollet ens truqueu dient que ja no els podeu tenir, que gasten molt, que us enganyen, que us mosseguen, que fan les seves necessitats per tot arreu, que ja no us representen,....

Sabem que ho esteu passant malament però les protectores no els podem acollir. Ja tenim els nostres espais plens d'animals de quatre potes perduts o abandonats i aquests son carinyosos i tendres, estan plens de sentiments i ganes de fer feliç a una nova familia. En canvi, els vostres polítics son inadoptables, ningú els vol. No trobem adoptants per ells ni a França o Alemanya on habitualment enviem molts animals geriàtrics o malalts.

El problema és greu i sabem que us estant fent nosa a casa vostra però heu de ser responsables amb el que vau fer quan els vau votar. Si en aquell moment aquells cadellets petits i parladors us van fer gràcia, ara que han crescut els heu de cuidar i ser responsables d'ells encara que us hagin sortit uns malparits que us mosseguen les mans.

Des de Vallès Natura informem que no recollirem a cap polític abandonat, ni acceptarem els vostres plors i queixes quan ens els porteu amb un cistellet. Sabem que és una decissió dura i és a nosaltres als primers que no ens agrada fer-ho però pel bé del nostre municipi cal fer aquestes retallades.

Us recomanem fer el cor fort i aguantar fins les properes eleccions on tindreu oportunitat de canviar el vostre vot i enviar a tots aquests polítics que vau adoptar a un lloc molt i molt llunyà on de ben segur mai podran tornar.

Gràcies Mollet!

miércoles, 20 de marzo de 2013

SEMPRE EL MATEIX

Continuament ens arriben informacions com aquesta que rebem dels companys dels Amics dels Animals i les Plantes de Badia (animalesbadia@gmail.com):

En BARBERA DEL VALLÉS, su dueño lo quiere sacrificar este mismo lunes por que se va de la casa donde está, ya tiene hora en el veterinario.
Vamos a intentar mañana hablar con el dueño para que nos dé un poco más de tiempo para buscarle algo.
Es de tamaño grande, macho y tiene solo 2 años.
Se ruega difusión para acogida o adopción!!!
Muchas gracias

Estem farts sempre de la mateixa història. Un propietari d'un animal que ja no el pot o no el vol tenir i que comença a amenaçar de matar-lo si no ens fem càrrec. Les administracions es desentenen i, com sempre, el problema acaba a les mans de protectores, refugis o associacions animalistes que, gairabe sense recursos, hem de lluitar per aquests animals.

Fins quan haurem d'aguantar aquesta situació? Fins quan baixarem el cap i deixarem que personatges indesitjables matin als seus animals perque ja no els volen? Quan ens donarem compte d'una vegada que el maltractament animal no interessa a cap dels polítics que tenim actualment als governs o als ajuntaments? Què les nostres policies i cossos de seguretat fan el possible per ignorar que hi ha unes lleis de protecció animal tant a Espanya com a Catalunya? Què els jutges mai troben raons ni motius suficients per donar una sentència contundent a algun dels moltíssims maltractadors que son denunciats?

I el pitjor de tot. Sabeu de quí és la culpa?

La culpa és nostra per tragar, per no fer res, per no protestar, per no queixar-nos, per continuar votant a incompetents, per no aixecar la veu, per ser dòcils, mansos i tontets, per deixar-nos a les mans dels que ens enganyen i roben,....

Aquest gos segurament morirà i ningú aixecarà una veu. Avui la veureu passar però no va amb vosaltres. Però arribarà un dia que el problema anirà amb vosaltres i llavors què fareu?

Potser cal aixecar-se, potser cal dir prou, potser cal començar a lluitar per millorar.

lunes, 18 de marzo de 2013

TRES ANGELS


 Van arribar a les nostres mans aquest passat 6 de març amb tant sols unes hores de vida. Tant petites i ja la vida les posava a prova separant-les de la seva mare.

Al principi va ser complicat perque agafèssin el biberó però les seves ganes de viure son impressionants. Son tres femelles, tres petits angels, dues atigrades i blanques, i una blanca i negra.
 
Ara les tenim a una casa d'acollida fent els seus biberons cada quatre horetes, calentones, vigilades i fent el que tot cadellet ha de fer, créixer.

Encara els hi falten unes quantes setmanes per sortir en adopció. Han d'agafar pes, deixar el biberó i començar a menjar pinso. Llavors podran anar amb les seves noves families però us les voliem presentar. Tot just han obert els ulls.

Sabem que no podem salvar a tots els animals perduts o abandonats però si agafem el compromís amb un d'ells farem tot el que calgui per garantir la seva salut i la seva felicitat. 

Vols ajudar-nos? Vols ajudar-les?
 
 

COCO EN ADOPCIÓ

COCO és una gat persa blanc d'uns 8 anys que va aparèixer abandonat al parking de l'Estació de Santa Rosa a Mollet del Vallès. Després d'un temps amb nosaltres i de no poder trobar a la seva familía volem lluitar per trobar una nova llar per aquest espectacular gat tant de presència com de caracter.

Es troba perfectament de salut, esta esterilitzat i li encanta rebre i donar molt carinyo. Un gat molt especial per algú que vulgui compartir la seva vida amb un felí d'ulls impressionants.
Gat en periode de pre-adopció

miércoles, 6 de marzo de 2013

GOSSA EN ADOPCIÓ A MARTORELLES



Les companyes i companys de l'ADPAM (Associació de Defensa i Protecció dels Animals de Martorelles, www.facebook.com/ADPAMartorelles) ens fan arribar la següent informació sobre una gossa que necessita una casa d'acollida temporal o una familia d'adopció.

Es tracta d'una femella de pitbull ja esterilitzada. És molt bona i es porta bé amb altres gossos. Va ser retirada a una persona que la feia servir per cria i no la cuidava correctament. 

Si la vols conèixer només cal que et posis en contacte amb nosaltres. Gràcies.

martes, 5 de marzo de 2013

SIAMES EN ADOPCIÓ


Tenim en adopció aquesta preciositat de gat siames mascle d'un any (aproximadament) que vam trobar abandonat al Parc Natural de Gallecs. Es tracte d'un mascle amb combo de leucemia i inmunodeficiència felina negatiu, esterilitzat, amb un caràcter molt sociable i molt xerraire, només fa falta que el cridis o li facis moxaines perque comenci a miular.
Gate en periode de pre-adopció.

GOSSA PERDUDA A LA CONRERIA

TROBADA! Ja torna a estar amb la seva familia. Gràcies a tots/es!

Des d'el passat 25 de febrer falta de casa seva aquesta gossa amb xip donat d'alta a Andalucia. Es va perdre a La Conreria (Sant Fost de Campsentelles).

Si us plau, si algú sap alguna cosa d'ella cal que es posi en contacte amb nosaltres el més aviat possible per avisar a la seva familia. Gràcies.

lunes, 25 de febrero de 2013

DORA PERDUDA A LLIÇA D'AMUNT


Des d'el passat dimarts 12 de febrer es troba perduda a Lliça d'Amunt una gosseta Beagle d'uns tres anys rescatada d'un centre d'experimentació. Porta xip identificatiu alemany però no esta posat a nom de la seva actual familia. Porta un collaret antiparasitari. El seu nom és DORA.

POGO DESAPAREGUT A PARETS


Aquesta passada nit del dissabte 23 de febrer ha desaparegut a Parets del Vallès aquest gos de 4 anys i mig, de nom POGO. Es tracta d'un gos malalt, amb problemes als budells que ha de rebre la seva medicació crònica i menjar un pinso molt especial. Porta xip identificatiu.

És possible que algú creient que l'animal estava abandonat o mal cuidat l'hagi agafat. Atenció! Una alimentació incorrecta pot posar en perill la seva vida.

Si us plau, si algú sap on pot estar que es posi en contacte amb nosaltres el més aviat possible. Gràcies.

domingo, 17 de febrero de 2013

VOLS AJUDAR-NOS LLEGINT AQUEST LLIBRE?

Si vols llegir el llibre de l'Israel Clarà, Somieu, els gats, que caceu ratolins? i ajudar als animals perduts o abandonats del Baix Vallès només cal que t'apropis a l'Hospital Veterinari MOVET (Avda. de Burgos, 19 de Mollet del Vallès) i podràs comprar aquest fantàstic llibre fent un donatiu de 14 € per les tasques de la protectora. El trobareu a partir del proper dilluns 18 de febrer.

Estem passant moments complicats amb molts abandonaments i molts animals al carrer. Les ajudes de les administracions s'han reduit al mínim i la situació econòmica que estem patint fa que els més desfavorits, com sempre, siguin els animals sense sostre i sense familia.

Aquest donatiu ens permetrà continuar les nostres tasques d'ajuda als animals i poder continuar lluitant pels seus drets i pel seu respecte.

Us volem donar les gràcies per la vostra col·laboració.

miércoles, 13 de febrero de 2013

VITO EN ADOPCIÓ

Us fem arribar una petició d'adopció:

Hola, sóc la Meritxell.
 
Em dirigeixo a vosaltres perquè estic intentant trobar algú que vulgui adoptar el meu gos Vito. 
 
Us explico una mica com és. El Vito és un cocker spaniel anglès de color canela . És un gos excel.lent i un cocker fora del corrent. Vull dir que no és el típic cocker que la gent associa amb aquest tipus de raça. Té caràcter però és molt tranquil. A casa és súper calmat i només s'esvera quan arriben els convidats. Passats els primers minuts i fetes les presentacions pertinents torna la calma. Al carrer es comporta com el típic gos caçador, ho olora tot. Necessita passeig i córrer però després de quatre carreres ja s'estira esbufegant. Té 8 anys i jo no és un cadell. Ha fet ensinistrament i agility al club Agility Ciutat Comtal, o sigui que està ben educat. És molt guapo i carinyós.
 
Moltes gràcies,
Meritxell

martes, 5 de febrero de 2013

SOMIEU, ELS GATS, QUE CACEU RATOLINS?

Aquest és el títol d'un llibre fet per l'Israel Clarà que parla de gats, que parla de sentiments, que parla d'aquests peluts tant desconeguts a vegades i que molts ens estimem amb bojeria.


Us volem informar i convidar a la presentació del llibre “Somieu, els gats, que caceu ratolins?” de l’Israel Clarà, veí  de Mollet del Vallès, editat per Editorial Òmicron i amb pròleg d’Isabel-Clara Simó.

 La presentació es farà a la sala d’actes del Centre Cívic Can Borrell a l’Avinguda Caldes de Montbui, 23 (Parc de Can Borrell) a Mollet del Vallès aquest proper dijous 14 de febrer a les 20h.


El llibre parla de les experiències de l’autor al conviure amb quatre gats, el Xaman, el Moix, el Lenin i el Trosky. Aquests dos darrers, adoptats a la Protectora  d’Animals Vallès Natura de Mollet. Amb una prosa lírica i càlida, Israel Clarà, ens aproxima a l’univers dels felins, que tant han contribuït a canviar, els darrers temps, la seva vida. Aquest llibre ens acosta a la realitat d’algú que, després de conviure amb ells pot assegurar que, ben al contrari del que es pensa, els gats són éssers entranyables, tendres i manyagois, capaços de donar tot l’amor i atencions possibles i esdevenir, fins i tot, terapéutics.

Des de Vallès Natura pensem que és una oportunitat fantàstica per donar a conèixer les experiències d’una de les nostres families d’adopció, per unir el món de la cultura i dels animals, per fer una difusió de les aventatges de les adopcions i de la tinença responsable d’animals , a la vegada que fem difusió d’un llibre que aproparà a molts amants dels animals al plaer de la lectura.

Volem també destacar que l’autor a fet donació de més de 200 exemplars a l’associació Vallès Natura per permetre a la nostra entitat recollir donatius de simpatitzants, col·laboradors i veins per ajudar al manteniment de les tasques de la nostra associació en la recollida, protecció, curació i adopció dels animals perduts o abandonats de Mollet.


Us esperem a totes i a tots!

lunes, 4 de febrero de 2013

GOS TROBAT A PARETS

Ahir diumenge 3 de febrer, a les 16h, es va trobar perdut un mascle de gos adult al Camí de Can Serra de Parets del Vallès. Porta un collaret anti-parasitari.

Uns particulars el van trobar, van donar avís a la policia local i el tenen d'acollida a  casa seva fins que aparegui la seva familia o es confirmi que es tracta d'un abandonament.

viernes, 18 de enero de 2013

IRA PERDUDA A LA FLORIDA

Ens informen d'una gosseta femella d'un any perduda a La Florida (Santa Perpètua de Mogoda) aquest passat dimecres 16 de gener al matí. El seu nom és IRA. No porta xip però si un collaret de pell negre.

Agrairem la vostra col·laboració per ajudar-la a tornar a casa seva. Gràcies.

SEMPRE POOLER!

La primera vegada que et vaig veure va ser tancat a un dels magatzems del Camp Nou. Desnodrit, amb por, tremolant. Un petit gatet negre amb una veu que et glaçava la sang del patiment que portava dins. Van ser hores i hores d’intentar agafar-te, sense fer-te mal, que al final no vaig aconseguir.


No va ser fins a 15 dies després quan et vaig tornar a trobar perdut al mig de les grades. El teu caminar ja em feia veure que les coses no t’havien anat gaire be. Amb ajuda d’un amic et vaig poder agafar i de seguida et vas fer una boleta al meu pit. Una boleta freda, plena d’óssos, tota mullada però encara una boleta viva. Anàvem a lluitar.


El diagnòstic dels nostres veterinaris no va ser gaire bo però anàvem a fer  tot el possible per tu. Calor, alimentació, medicació,... tot era un esglaó darrera un altre els primers dies sense saber si arribaríem a demà.


Una vegada estabilitzat van anar a lluitar contra aquells fongs que t’omplien la pell i que et feien sentir tan incòmode amb aquelles picors. Vas aguantar la medicació com un valent encara que no t’agradessin aquelles pastilles.


Però cada dia veiem que t’ofegaves. No era normal. I quan vas estar ja prou fort vam voler veure de que es tractava. Uf! Va ser un mal moment. Una  hernia diafragmàtica, producte segurament d’un fort cop, havia fet passar gran part dels intestins cap a la zona dels pulmons. Calia operar.


Vam preparar l’operació. Hi havia nervis. Ara ja t’ho puc dir, tenia molta por. Es van posar a treballar i tot semblava que anés bé. Van posar cada cosa al seu lloc, van recuperar el diafragma i van tancar. Però tu ja no vas tornar a respirar. Ho van intentar tot, tots els veterinaris i auxiliars van lluitar amb totes les seves forces però no va ser possible.


Ho sento Pooler, ho sento de tot cor.


Els veterinaris em van comentar que aquest tipus de problema amb el diafragma acostuma a ser a conseqüència d’un fort cop, possiblement una puntada de peu.


Només demano, una sola vegada, només una, trobar-me davant pel davant a un d’aquests fills de la gran puta que els hi agrada copejar animals. Només un cop per tornar totes les llàgrimes que ens han fet plorar per tu i per molts altres animals agredits. Tot arribarà, tot just comença ara.

MISSY EN ADOPCIÓ


Uns particulars de Parets del Vallès afectats per un desnonament (gràcies a bancs i caixes!) proper han de posar en adopció a la seva gateta MISSY de 8 anys. Es tracta d'una femella tricolor, esterilitzada i molt bona.

Aquesta situació de crisi salvatge no només ens afecta als humans si no que té molta repercussió amb els peluts que viuen amb nosaltres. La Missy és una de les afectades. Si us plau, lluitem per ajudar-la!

Gràcies.

miércoles, 16 de enero de 2013

KICHY EN ADOPCIÓ

Kichy ja ha trobat una nova familia i ha passat de viure a La Garriga a viure a Caldes. Gràcies a tots!

Aquesta petitona d'uns 2 anys, creuada de yorkshire, femella, de 5 kg de pes, sense xip, amb un caracter fantàstic, dolça, carinyosa i molt obedient la van trobar uns particulars de La Garriga cap a finals de desembre. Han intentat trobar a la seva familia per si es tractes d'una gosseta perduda però no ha aparegut ningú.

Passat un temps han decidit posar-la en adopció perque trobi una familia que l'estimi i li doni tot el carinyo que demana. Li diuen KICHY.

Si la voleu conèixer només cal que us poseu en contacte amb nosaltres. Gràcies.

jueves, 3 de enero de 2013

YORKI PERDUDA A SANT FOST

JA HA TORNAT A CASA!!!

Tenim avís d'una femella de yorkshire que es va perdre ahir dimecres 2 de gener sobre les 15.30h a Sant Fost de Campsentelles. A veure si entre tots la podem ajudar a tornar a casa. El seu nom és ELKA.

Si us plau, agrairem qualsevol informació. Gràcies.

TROBATS A MARTORELLES


Ens arriba avís de dos gats mascles impressionants trobats perduts a Martorelles. Es tracta de dos peluts domiciliaris, inseparables i molt carinyosos.

Actualment es troben a les instal·lacions de la Protectora de Granollers (www.protectoragranollers.org).

FELICITACIONS PER A TOTS VOSALTRES




BLUE





KERO i MEKI



ULLETS