Quan arriba la primavera sempre estem preparats per que sabem que ens arriba el temps de biberons dels gatets.
Camades no desitjades que son abandonades, mares mal alimentades o espantades que marxen deixant als seus petits, humans amb bones intencions però que treuen els petits a una mare que els estava cuidant,.... centenars d'històries que sempre acaben a les nostres mans.
No es senzill pujar als petits gatets acabats de néixer. La falta de la llet de la mare, un sistema immunològic que tarda més en desenvolupar-se, problemes amb l'acceptació del biberó, infeccions, paràsits, els canvis d'alimentació, la deshidratació, la temperatura, ... una lluita que cal dur per que surtin endavant.
I malgrat tot. Malgrat els biberons cada dos o tres hores. Les nits sense dormir mirant que estiguin be, Malgrat que sempre dius: "no ho tornaré a fer mai". Sempre hi tornes. T'enamoren amb les seves petites potetes, amb els seus ulls tancats, amb les orelletes. Tornarem a caure un cop i un altre cop per que estem enamorats dels animals.
A les fotos podeu veure a NIT una femella que tenim a una de les nostres cases d'acollida. Un trasto impressionant que demana el seu bibe amb tota la insistència del món quan té fam. Tot un petit caràcter, negra com la nit amb una petita taca blanca al pit.
Darrera de qualsevol animal d'una protectora hi ha una història que cal conèixer. Voluntaris entregats a una feina que mai es veu però que ens enamora dia a dia.
Gràcies!
Entradas
