viernes, 18 de enero de 2013

SEMPRE POOLER!

La primera vegada que et vaig veure va ser tancat a un dels magatzems del Camp Nou. Desnodrit, amb por, tremolant. Un petit gatet negre amb una veu que et glaçava la sang del patiment que portava dins. Van ser hores i hores d’intentar agafar-te, sense fer-te mal, que al final no vaig aconseguir.


No va ser fins a 15 dies després quan et vaig tornar a trobar perdut al mig de les grades. El teu caminar ja em feia veure que les coses no t’havien anat gaire be. Amb ajuda d’un amic et vaig poder agafar i de seguida et vas fer una boleta al meu pit. Una boleta freda, plena d’óssos, tota mullada però encara una boleta viva. Anàvem a lluitar.


El diagnòstic dels nostres veterinaris no va ser gaire bo però anàvem a fer  tot el possible per tu. Calor, alimentació, medicació,... tot era un esglaó darrera un altre els primers dies sense saber si arribaríem a demà.


Una vegada estabilitzat van anar a lluitar contra aquells fongs que t’omplien la pell i que et feien sentir tan incòmode amb aquelles picors. Vas aguantar la medicació com un valent encara que no t’agradessin aquelles pastilles.


Però cada dia veiem que t’ofegaves. No era normal. I quan vas estar ja prou fort vam voler veure de que es tractava. Uf! Va ser un mal moment. Una  hernia diafragmàtica, producte segurament d’un fort cop, havia fet passar gran part dels intestins cap a la zona dels pulmons. Calia operar.


Vam preparar l’operació. Hi havia nervis. Ara ja t’ho puc dir, tenia molta por. Es van posar a treballar i tot semblava que anés bé. Van posar cada cosa al seu lloc, van recuperar el diafragma i van tancar. Però tu ja no vas tornar a respirar. Ho van intentar tot, tots els veterinaris i auxiliars van lluitar amb totes les seves forces però no va ser possible.


Ho sento Pooler, ho sento de tot cor.


Els veterinaris em van comentar que aquest tipus de problema amb el diafragma acostuma a ser a conseqüència d’un fort cop, possiblement una puntada de peu.


Només demano, una sola vegada, només una, trobar-me davant pel davant a un d’aquests fills de la gran puta que els hi agrada copejar animals. Només un cop per tornar totes les llàgrimes que ens han fet plorar per tu i per molts altres animals agredits. Tot arribarà, tot just comença ara.