Cada matí quan el darrer membre de la familia marxa a treballar i la casa queda en silenci PAPI s'apropa a la porta de la seva gàbia i amb una habilitat increible aconsegueix obrir-la. Molts diran que això no ho pot fer un agaporni jove i petit, però com ell no escolta aquests comentaris tan humans, només sap que sortint es trobarà amb la seva amiga LINDA, una preciosa gateta, amb la que jugarà tot el matí.
Just després d'obrir la porta Papi fa una volada fins el cap de Linda que el rep amb un somriure gatú tot posant-se de panxa enlaire disposada a començar a fer el trapella. Ells no pensen si aquesta amistat potser o no potser, ells no es veuen com un ocell i com una gata, ells no perden el temps fent tantes i tantes valoracions com nosaltres,.... es simplement juguen, s'ho passen be junts i estimen aquella estona de complicitat entre els dos.
Un mirall potser una joguina fantàstica, el terra el millor camp de jocs, i dos amics, un plomat i un altre pelut, et poden fer perdre la sensació de temps i dibuixar-te un somriure a la cara.
Tenen tantes coses que ensenyar-nos. La llastima és que nosaltres ja no tenim temps per apendre, estem massa ocupats fent coses importants.
Ells continuaran jugant fins que sentin el pany de la porta. Papi farà una volada fins la seva gàbia, Linda es farà la dormida al seu llitet. Demà tornarem a jugar!
I una familia es pregunta: Com es pot obrir aquesta porteta de la gàbia cada dia?
L'amistat és la clau.
Entradas
