MORENO EN ADOPCIÓ

Una familia posa en adopció al seu gat per motius de salut. Es tracta d'un gat mascle, castrat, de 6 anys. El pelut es diu MORENO.

CARI i ELS PETITS

Com ja us vam dir la CARI va tenir sis petits impressionants i els esta cuidant com la millor, però aquesta jove mare encara ha donat un pas més per guanyar-se el nostre cor. Ens va arribar un cadellet negre petit de gat, molt prim i amb fred i vam provar si la gateta el volia cuidar. No va tenir cap problema en agafar-lo com seu i donar-li tot el carinyo, escalfor i alimentació que el petit necessita. Un exemple.

PER SANT JORDI

Si encara no has trobat el llibre que vols regalar, si t'agraden els animals i els hi vols donar un cop de ma, si t'agrada llegir i vols trobar quelcom nou, si ets un enamorat o enamorada dels gats i vols compartir aquest sentiment. 

Si t'has sentit identificat amb algun d'aquests comentaris posem a la teva disposició un llibre fantàstic per aquest Sant Jordi: SOMIEU, ELS GATS, QUE CACEU RATOLINS? de l'Israel Clarà.

Podràs trobar-lo a l'Hospital Veterinari Movet de l'Avinguda de Burgos, 19 de Mollet del Vallès. Els 14 € del donatiu aniran directament als animals perduts, ferits o abandonats que acull la nostra protectora. 

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ELS PETITS DE LA CARI

Aquesta passada nit de dimecres 17 a dijous 18 han nascut els petits de la CARI, ni més ni menys que 6 petits peludets, dos rossos, un negre, un gris, un beige i un atigrat. Tots es troben perfectament i la mare ja els cuida amb tot el seu carinyo. Molt ens sembla que tindrà molta feina amb aquests sis trapelles.

Benvinguts petits! Felicitats Cari!

XERRADA A UDOLS

Estimados amigos de Udols:

Os invitamos a la próxima charla gratuita de Udols: 

VIERNES 3 DE MAYO 2013

" LA IMPORTANCIA DE LA ALIMENTACION ADECUADA EN LOS PERROS"

Ponente: Francesc Minguell Veterinario, diplomado en acupuntura

Lugar: CENTRE CIVIC Cotxeres de Sants - c/ Sants 79 - BARCELONA
Horario: 19h a 21h aproximadament

Organiza: Udols, Associació pel benestar del gos urbá

CHARLA GRATUITA - AFORO LIMITADO 

PARA INSCRIPCIONES: 
Enviar e-mail de confirmación de asistencia con nombre y apellidos 
audols@gmail.com 
www.udols.org 

No está permitida la grabación tanto de audio como de vídeo u otros medios audiovisuales sin autorización expresa previa y por escrito de la organización y / o el conferenciante. 
No está permitido la entrada de perros en la sala, excepto los perros de servicio. 

Os esperamos! 

Un cordial saludo

UDOLS, Associaciò pel Benestar del Gos Urbà

BOB EN ADOPCIÓ

Sembla que BOB que ara es dirà MUSI ha trobat una familia que l'estimarà molt.

Li diem BOB i és un espectacular gat gris, molt carinyós i amb uns ulls grans i expressius. Tindrà un any i mig. Esta buscant una familia que l'estimi i que li doni la oportunitat de ser feliç. 

PAPI i LINDA

Cada matí quan el darrer membre de la familia marxa a treballar i la casa queda en silenci PAPI s'apropa a la porta de la seva gàbia i amb una habilitat increible aconsegueix obrir-la. Molts diran que això no ho pot fer un agaporni jove i petit, però com ell no escolta aquests comentaris tan humans, només sap que sortint es trobarà amb la seva amiga LINDA, una preciosa gateta, amb la que jugarà tot el matí.

Just després d'obrir la porta Papi fa una volada fins el cap de Linda que el rep amb un somriure gatú tot posant-se de panxa enlaire disposada a començar a fer el trapella. Ells no pensen si aquesta amistat potser o no potser, ells no es veuen com un ocell i com una gata, ells no perden el temps fent tantes i tantes valoracions com nosaltres,.... es simplement juguen, s'ho passen be junts i estimen aquella estona de complicitat entre els dos.

Un mirall potser una joguina fantàstica, el terra el millor camp de jocs, i dos amics, un plomat i un altre pelut, et poden fer perdre la sensació de temps i dibuixar-te un somriure a la cara.

Tenen tantes coses que ensenyar-nos. La llastima és que nosaltres ja no tenim temps per apendre, estem massa ocupats fent coses importants. 

Ells continuaran jugant fins que sentin el pany de la porta. Papi farà una volada fins la seva gàbia, Linda es farà la dormida al seu llitet. Demà tornarem a jugar!

I una familia es pregunta: Com es pot obrir aquesta porteta de la gàbia cada dia?

L'amistat és la clau.

L'ARRIBADA DE CARI

  

Ahir va arribar a les nostres mans una jove gateta carey,  molt carinyosa, molt dolça, i molt, molt, però molt embarassada. L'hem portada a una de les nostres cases d'acollida on la cuidarem a ella i als petits que porta dins.

Segons vam poder veure creiem que porta fins a sis petits dins seu. Caldrà alimentar-la be i posar els nostres veterinaris a la seva disposició perque tot vagi per bon camí.

Li hem posat de nom CARI i la nostra intenció és cuidar-la molt fins que els seus petits puguin trobar families d'adopció i intentar trobar també una nova llar per aquesta jove mare.

VIOLETA PERDUDA A PALAUTORDERA

La VIOLETA es va escapar del cotxe a l'estació de tren de Santa María de Palautordera el passat divendres 5 d'abril. No porta xip ni telèfon al collar. Està neta i és molt bona i sociable. Els nens la troben molt a faltar, potser algú la té i no sap que la busquem, si et plau, fes còrrer el missatge. Gràcies.

LOLA PERDUDA A SANTA PERPÈTUA

Ens arriba un avís d'una gosseta perduda al Castell de Santa Perpètua de Mogoda el passat diumenge 7 d'abril. Es diu LOLA, és una femella d'un any.

POMERANIA EN ADOPCIÓ

Uns particulars posen en adopció aquest mascle de Pomerania de 8 anys. El seu nom és XARUC. La seva propietaria ha anat a una residència i la seva família no es pot fer càrrec d'ell. És un gos acostumat a estar dins de casa. Està sa, és tranquil i carinyós. Sempre ha estat molt ben cuidat i li agrada anar a la perruqueria canina a posar-se molt guapo.

PERDUTS AL PARADÍS

Llegeixo, horroritzat, un dels últims posts del blog del Toni Valle, responsable de la Protectora d’Animals Vallès Natura, en què explica la trista sort de molts gatons i gossets que els amos sacrifiquen perquè —diuen— no els poden mantenir per culpa de la crisi. Si vols que visquin dignament tenir animals té un cost, és cert, però també fumar cada dia o anar a prendre la cerveseta amb els amics. La Cristina i jo preferim menjar una mica menys (que ja ens convé), estar-nos de sortir un dia i vestir menys a la moda, però als nostres quatre fills peluts, perquè són els nostres fills, no els falta de res.

Aquesta barreja d’imbecilitat i filldeputeria que caracteritza els humans fa que sempre paguin els plats trencats els éssers més indefensos i purs de la Terra, els animals. Ho ratifico: som entre imbècils i fills de puta. I dic imbècils perquè fem imbecilitats. La més gran treballar, treballar i treballar per pagar factures, rebuts i la famosa hipoteca dels collons, no fos cas que els nostres amics dels bancs ens fotessin la casa. Treballar i oblidar, pel camí, el gust que té un tomàquet de debò o una poma. Mengem merda i a sobre ens sembla deliciosa. No tenim cap qualitat de vida i ens sembla que som uns triomfadors. I dic fills de puta perquè vivim, i ho justifiquem, en la societat del tot s’hi val. El capitalisme sempre s’ha preguntat què és la justícia per negar-la: «El món és injust, no hi podem fer res, hi ha terratrèmols, huracans, inundacions... Molts innocents moren, no hi podem fer res», i es queden tan amples. I aquest és el discurs fàcil perquè els imbècils hi caiguin de quatre potes. «Com que a la natura hi ha injustícia, nosaltres també som injustos». No: a la natura no hi ha justícia ni injustícia, la natura és amoral. Qui pot ser moral som nosaltres, que per això som humans i tenim el tribunal de la raó que ens legisla. Però preferim argumentar totes les maldats de la Terra per justificar no ser humans. Continuem sent profundament infeliços perquè som envejosos, i a sobre fanfarronegem perquè cobegem béns mentre oblidem el gust dels tomàquets i les pomes. Abandonem els animals, els assassinem perquè no els podem mantenir, deixem de ser humans cada dia i ens adormim les consciències amb Tele 5 i el Jorge Javier Vázquez. La Cristina i jo, de grans, ens agradaria retirar-nos a una illa grega on la gent encara sigui culta, neta, bella, desvetllada i feliç, i on estimin els animals i encara dignifiquin la seva condició d’homes. I penso durant uns instants en els gatons i gossets que moriran per culpa d’imbècils i fills de puta que no tenen cor ni ànima. Però ells continuaran fumant, anant a fer la podrida cervesa i mirant el futbol dels collons cridant com cromanyons cavernícoles, i se sentiran uns triomfadors.

A la fotografia, podeu veure el nostre fill petit, el Lenin. Dorm tranquil perquè se sent protegit i estimat. Sap que té una llar, uns papes i uns germans que l’adoren. I potser, d’alguna manera, la Cristina i jo, salvant el Lenin i el Trosky, sentim que també hem salvat una mica tots els gatons abandonats de la Terra. Hi ha molts Lenins i Troskys que només demanen amor i en donen sense mida. Tenim l’obligació de construir un món moral, comencem pels animals. El capitalisme no ho és. No treballem i treballem només per pagar factures, rebuts i els terminis de la puta hipoteca que no s’acaba i que hem de tornar perquè no ens fotin la casa, perquè ja no som res, màquines de fer calés per desprendre’ns-en a l’instant i lluitar contra els descoberts dels comptes. Tenim l’obligació de construir un món moral i el dret i el deure d’estimar sense mesura. Només així, algun dia, complirem el destí que ens van imposar els déus fent-nos regnar sobre totes les espècies.

© Israel Clarà, 2013