Aquesta gateta domiciliaria mai hagués d'haver sortit de casa seva a fer una volta. Per molt que pensem que els gats han de ser lliures i necessiten un territori gran, els carrers de Mollet, plens de cotxes i d'humans no gaire civilitzats, no son segurs per cap pelut de quatre potes. Suposo que s'haurà escapat per algun forat o potser la seva familia l'ha deixat sortir. Ho penses i no vols que torni a passar.
Després d'estar uns dies perduda pels carrers, desorientada, lluny de la seguretat de la seva llar, anava intentant no pendre mal i trobar un lloc segur on passar les hores de més calor del dia. Eren les tres de la tarda i el sol feia cremar el terra. Potser la calor, potser la gana, potser la por, potser tot plegat va fer que quan anava a creuar el carrer Joan Maragall no veies el cotxe que circulava a massa velocitat. El cop va ser sec i la va deixar ferida, no es podia moure, feia molta calor però ho notava tot fred. M'imagino la seva por i no vols que torni a passar.
La gent passava i ni la miraven, feia molta calor i volien arribar a casa a dinar. Som així els humans. Per sort una parella es va aturar, la van agafar i es van quedar al seu costat. Calia trobar ajuda. Una trucada a l'ajuntament, de l'ajuntament a la policia local, uf! és hora de dinar i nosaltres no agafem animals, a més amb la calor que fa no voldreu que enviem una patrulla, és només un gat. Truqueu als de Vallès Natura. Moltes trucades quan el que feia falta era velocitat. Ho escoltes no t'ho pots creure i no vols que torni a passar.
Arribem als pocs minuts. La trobem en xoc. La situació és greu. L'agafem i anem corrent al veterinari. Cada minut és massa important. L'atenen de seguida (molt grans Movet, molt grans!) les mans dels veterinaris treballen segures i rapides, cal estabilitzar, cal treure el dolor, cal veure l'afectació interna, cal posar oxígen. Els de la protectora ens ho mirem intentant ajudar en el que sigui, tenim el cor petit, espantat, enfadat. De sobte deixa de respirar, ho intenten tot, li posen respiració assistida, però s'en va, poc a poc s'en va. Han estat més de trenta minuts de lluita i hem perdut a la peludeta. Et fa mal, molt mal, plores i no vols que torni a passar.
La petita portava xip però la seva familia no havia actualitzat les dades. Ningú agafa el telèfon. No els podem trobar. Ens sorpren i no vols que torni a passar.
Sabem que la imatge és dura, sabem que fa mal, però no per això deixarà de ser real. Si us plau, no volem que això torni a passar. Gràcies als que sempre doneu un pas endavant.
Entradas
