viernes, 13 de enero de 2012

UNA DE COLOMS

Els humans tenim la capacitat de creure que estem per sobre de la resta d'animals que viuen al nostre voltant. Ens pensem superiors, intel·ligents, forts i plens de sentiments.

També ens agrada fer llistes i dir quins animals estan protegits i quins no. Ara fem una llista, ara la canviem, ara la treiem. Ens agrada sentir-nos el "dueño del cortijo" com popularment es diu. Això ens fa posar-nos catxondos dins de la nostra tonteria i prepotència.

A la inauguració, el 19 de maig de 1929, de l'Exposició Internacional de Barcelona es van alliberar milers i milers de coloms roquers portats de tot arreu pel gust i lluiment de Primo de Rivera i d'Alfonso XIII. Milers i milers de coloms trets del seu habitat natural i introduits a una zona on hi havia molts pocs coloms autòctons.

Ves per on l'origen del problema actual dels coloms va tenir un clar component humà.

Amb el temps aquests coloms es van adaptar a la vida a la ciutat i van anar colonitzant l'area metropolitana i poblacions properes com Mollet, trobant molts recursos alimenticis, molts llocs per fer els seus nius i en consequència es va produir una explosió de la població d'aquest ocell.

Ara en l'actualitat es tracta d'uns animals perseguits per molts ajuntaments i condemnats per la Generalitat de Catalunya que els consideren poc més que una plaga. Ningú es preocupa per ells i si trobés algun exemplar ferit no hi ha cap lloc on portar-lo.

A Vallès Natura creiem que tot ser viu té dret al respecte de la seva vida i té dret a rebre ajuda en cas de malaltia o accident, ja sigui un èsser humà, un gos, un gat o un perseguit colom roquer. Ho creiem i ho portarem endavant sempre que sigui possible encara que a les nostres administracions no els hi agradi.

Ara per ara tenim un exemplar jove de colom roquer recuperant-se d'una petita malaltia i vam aconseguir una casa d'acollida per dos pollets molt joves de colom que van caure del niu.

Si nosaltres els vam portar per fer festa i gaudir del seu vol ara no ens podem rentar les mans. Es diu responsabilitat.... encara que ja sabem que els nostres polítics mai han tingut d'això.