martes, 23 de noviembre de 2010

UNS SI i ELS ALTRES NO













Quina raó hi ha per què la Mancomunitat de Municipis del Penedès i el Garraf faci esterilitzacions a cost reduit i el Consell Comarcal del Vallès Oriental no vulgui ni escoltar parlar? Les dos organitzacions depenen de la Diputació de Barcelona i estan vinculades per sota al mateix partit polític (PSC).

Quines explicacions ens podrà donar el Sr Toni Cornellas, gerent del Consell? Clar, no donarà cap explicació clara com amb el tema del CAD de Granollers.

Gràcies de totes formes.

CAD GRANOLLERS A L'INFORMATIU DEL CCVO


Us posem el contacte amb un extracte de l'informatiu del Canal Català del Vallès Oriental del dijous 18 de novembre de 2010. Molt interessant!

Clickeu aqui: http://www.youtube.com/watch?v=Ovmaz1_sEFw

Cal posar atenció a les declaracions de la Sra. Elena Manso de la Protectora de Granollers i de la Sra. Fina Reció, Responsable del CAD. Quí creieu que ens esta enganyant?

MOLLET OPINA


Segons la darrera enquesta realitzada al nostre blog el 87% per cent dels seguidors d'aquest blog que han votat creuen que ha Mollet hi ha pocs pipi-cans pels nostres animals en front del 12% que pensen que ja hi ha prou instal·lacions.

Un resultat força ampli que caldria ser revisat pels responsables del nostre Ajuntament i trobar les raons d'aquesta insatisfacció.

Gràcies per la vostra col·laboració. Gràcies Mollet.

jueves, 18 de noviembre de 2010

BLANCA. ESPERANÇA, LLUITA i COL·LABORACIÓ



Blanca és una femella de 2 anys de Labrador Retriever que va patir un greu accident quan un tren a alta velocitat li va donar un cop molt fort a la part de la cua.

El cop li va provocar una fractura de cadera, li va dislocar el femur i li va provocar greus ferides al seu 1/3 posterior. La situació era realment preocupant ja que no podiem saber l'afectació que tindria i quina seria la seva evolució. El cas es plantejava com molt greu.

Després d'un primer tractament d'estabilització els propietaris van decidir cedir la gossa a Vallès Natura. La nostra presidenta Sònia va creure que hi havia possibilitats i que calia lluitar, no ho va dubtar ni un moment.

Des d'aquell moment han passat tres operacions de reconstrucció i de tancament de les ferides, tres cures al dia per personal qualificat i moltes hores de vigilancia per veure si recuperava el seu ritme intestinal i no patia incontinència. Hores d'estar per ella per que agafes el menjar i per que no es trobes sola.

Pensant amb això volem agrair la col·laboració de l'equip veterinari de l'Hospital Veterinari Veteralia Movet de Mollet per la seva profesionalitat i la dedicació de la persona que té a Blanca a casa seva per la seva absoluta dedicació i esforç.

Ara la Blanca ja menja i beu, ja fa les seves necessitats sense presentar incontinència, ja s'aixeca amb ajuda d'un arnes especial i segueix millorant dia a dia.

Dins de poc quan agafi més forces ens plantejarem, amb l'assesorament dels nostres veterinaris, la complicada operació per deixar la cadera en condicions i que pugui, amb el temps, tornar a caminar tota sola i torni a ser independent.

I aqui és on ens fa falta la vostra col·laboració. Tot el tractament profesional que li hem fet fins ara ens ha costat uns quants diners que hem tret de la nostra butxaca, de petits donatius que ens feu a les guardioles i d'estalvis que teniem per si de cas. Però l'operació son paraules majors i ens cal un cop de ma. Si voleu participar en la recuperació d'aquesta gossa poseu-vos en contacte amb nosaltres. Si us plau, creiem que la Blanca es mereix aquest esforç.

Gràcies Mollet!

LA SORT D'EN PUC

En PUC ha estat adoptat! Gràcies Mollet!. 19/11/2010.

Puc és un dels nostres trapelles. Un gatet atigrat i blanc de 2 mesos que no pot deixar de jugar ni un moment. A aquest petit al fer-li el combo ens ha sortit inmuno positiu però com molts ja sabreu fins els 4 mesos no el podem donar com a definitiu ja que podem estar detectant els anticossos de la mare i ell no ser portador de la malaltia.
Sigui com sigui i encara que sigui positiu creiem que en Puc ha de tenir la seva oportunitat i nosaltres hem de lluitar per aconseguir-la. Diuen que la sort arriba si et mous per trobar-la.
Estem buscant per en Puc un adoptant que tingui un pis i que no tingui més gats a casa seva. Malgrat que aquesta malaltia només es transmet per transmissió de sang d'una ferida oberta del portador cap a una ferida d'un altre gat sa, i no per contacte físic, monta, orina, fems o saliva, volem minimitzar els riscos.
Aquest gatet no li cal cap medicació ni cap alimentació especial. Pot fer una vida normal i no desenvolupar en cap moment la seva possible malaltia de la que potser és portador.
Si creus que tu ets la sort d'en Puc no t'ho pensis més, ell t'esta esperant i et necessita molt.

MONTI


Monti és un gatet especial, un gatet negre com hi ha tants... però diferent. Té 4 mesos i ja les ha vistes de tots colors. Va ser agafat del carrer pels seus anteriors propietaris i semblava que tot aniria bé però va patir una hernia inguinal i això ho va complicar tot. La nova joguina ja no funcionava i que millor que treure-li les piles i a per una altra.
Com us podeu imaginar la gent de Vallès Natura vam agafar a Monti i ens vam fer càrrec d'ell. L'hem operat i la recuperació esta sent molt positiva. Monti esta ple de carinyo i de ganes d'anar a una casa, a la que ha de ser casa seva per sempre.
Es tracta d'una adopció especial, no requereix medicació ni alimentació concreta però si que cal vigilar que no li torni a passar. Cal dir que aprofitant l'operació de la seva hernia ja esta esterilitzat.
Segurament per ser un gat comú, negre i que ha estat operat no tindria lloc a moltes cases normals, però la sort és que els que estem enamorats dels animals i dels gats en concret no som normals, i això ens agrada.
Creiem que aquest gatet especial es mereix una llar especial. Potser la teva?

miércoles, 17 de noviembre de 2010

lunes, 15 de noviembre de 2010

CAD GRANOLLERS

A data de 22/11/2010 només hi resten cinc animals. Nuca (gossa blanca i negra), Simba (creuat de gos d'atura), Nelly, Negra (gata negra) i la Danae que no surt a les fotos. Continuem lluitant. Gràcies Mollet!

A data de 17/11 ja hem tret en adopció a cinc animals. Però encara hi han 8 més que ens estan esperant. No els podem oblidar. Vinga Mollet!

Negra, Ice, Nelly, Simba, Yaki, Nuca, Selina i Danae depenen de nosaltres.
Entreu a la plana web del CAD i feu una ullada als animals. Segur que trobareu un que us agradarà. Gràcies Mollet!























Les informacions sobre la gestió del CAD de Granollers s'acumulen a la xarxa d'internet i en cap cas donant raons positives del seu funcionament. Personal que treballa al centre, voluntaris i persones vinculades ens estan fent arribar moltes dades realment preocupants.

Ens agradaria pensar que les informacions rebudes no son certes però aporten moltes dades que hem pogut comprovar i l'ocultisme que es viu al CAD no fa més que engrandir aquests dubtes.

Al CAD de Granollers hi ha un problema molt i molt greu i molts ajuntaments el desconeixen.

Un d'aquests ajuntaments és el nostre Ajuntament de Mollet. Informats de la situació, la Regiduria de Salut desconeix la mala gestió del CAD i s'acull a que els animals de Mollet entregats a aquests centre ja no son de la seva responsabilitat i que no poden fer res per ells.

Davant d'aquesta situació Vallès Natura anem a iniciar un intensiu d'adopcions per treure els animals de Mollet que es troben tancats al CAD de Granollers.

La segona setmana del mes de desembre acaba el contracte entre l'Ajuntament de Mollet i el CAD de Granollers. Què passarà amb els animals molletans tancats al centre quan es quedin sols i sense recolçament. No cal ser gaire llest per suposar que es produirà una eliminació dels productes "residuals" del client sortint per part de l'empresa gestora.

L'ínic problema és que aquests productes no son coses, son essers vius que tenen noms, Yaki, Nuca, Klaus, Tigretón, Cuca, Zurich, Danae, Ice, Simba, Nelly, Negra, Selina. Set gossos i sis gats de Mollet que es trobaràn sols davant una empresa que, presuntament, es dedica a exercir les eutanasies animals des d'un punt de vista exclusivament comercial.

Us volem demanar la vostra col·laboració per fer difusió d'aquest problema i per adreçar les vostres preguntes sobre la gestió del CAD tant al Consell Comarcal del Vallès Oriental, com al nostre Ajuntament. Potser si veuen que hi ha molta gent darrera preguntant i que vol ajudar als animals de Mollet no s'atreveixen a fer les seves "gestions empresarials" habituals.

I també volem demanar la vostra col·laboració per trobar adoptants pels animals de Mollet que hi ha al CAD.

Gràcies.

domingo, 14 de noviembre de 2010

ARTICLE SOBRE EL CAD DE GRANOLLERS


Us reproduim un article del Sr. Jordi Abayà aparegut a la plana 61 de la Revista del Vallès del 12/11/2010 a l'apartat de Societat.

¿COMPENSACIÓN?



Nos ha sorprendido leer en el núm. 4036 del 12/11/2010 de Revista del Vallès la Editorial del "Hoy Viernes" del Sr. Roberto Giménez , director de la revista, que os reproducimos.

En este mismo número y en el anterior aparecen dos artículos del Sr. Jordi Abayà donde se exponen los datos de la problemática actual en el CAD de Granollers dependiente del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Dos artículos donde la credibilidad de dos representantes del CCVO, el Sr. Toni Cornellas y la Sra. Fina Recio, puede quedar en duda o en entredicho. Suponemos que enfrentarse al todopoderoso Consell Comarcal debe ser complicado y traer consecuencias para un medio de comunicación y no hay nada mejor para un golpe que un paño caliente en forma de editorial.
Una editorial para diluir la tensión, para relajar el ambiente, para desmarcarse de la presión popular y para quedar bien.

¿Lo mejor de la editorial?

"El caso es que el problema es de difícil solución porque los malos de esta película no son los responsables directos de este centro de acogida, la empresa que ha tenido la atención, ni tampoco la institución pública, en este caso el Consell Comarcal del Vallès Oriental, que es el propietario y en esa condición el responsable último del centro."

Y la argumentación siguiente donde se deja ver que el problema lo crean los ayuntamientos que contratan el servicio del CAD y que no pagan lo establecido. ¡Impresionante!

De forma educada pensariamos que esta publicación ha querido compensar y restañar las heridas producidas al CCVO, de forma más coloquial lo expresariamos con palabras que no vamos a reproducir.

Desde nuestra ignorancia e ingenuidad pensamos que el periodismo es otra cosa. De todas formas gracias por hablar de los animales en adopción y por implicarse, a su manera, en la lucha por sus derechos.

ANIMALADDA 2010


Aquests propers 19, 20 i 21 de novembre tindrà lloc a la Sala Barcelona'92 del Palau Sant Jordi de Barcelona el VI Saló pel Benestar i la Defensa de l'Animal Abandonat (www.salonanimaladda.org).

En aquest saló hi hauràn tallers educatius, taules rodones, animals en adopció, conferències, demostracions i debats. Des de Vallès Natura us el volem recomanar i us animem consultar el seu programa d'activitats, segur que trobareu alguna cosa que us agradarà.

El preu de l'entrada és de 6 €, amb preus especial per a jubilats (3 €) i per a nens de menys de 12 anys (gratuit).

L'horari durant els tres dies serà de 10.00h a 20.00h.

LA VOSTRA OPINIÓ

Els Voluntaris Vallès Natura volen conèixer la vostra opinió i per aquest motiu anem publicant enquestes al nostre blog. Les trobareu al costat dret de la vostra pantalla, és molt senzill participar i ens donaràn molt informació, a nosaltres i a tots els seguidors del nostre blog.

A la darrera enquesta realitzada ens preguntavem quí penseu què és el responsable de la dolenta gestió de recollida d'animals abandonats al nostre municipi, Mollet, i el resultat ha estat molt contundent.

La responsabilitat, segons els nostres seguidors del blog, és:

53 % Ajuntament de Mollet
18 % Consell Comarcal del Vallès Oriental
11 % Propietaris
9 % Veterinaris
6 % Generalitat de Catalunya

Creiem que els responsables del nostre Ajuntament tenen per davant una feina informativa i organitzativa important si volen canviar aquesta opinió, i volen que els amants dels animals de Mollets aprovin la seva gestió. Aquesta enquesta ens ha demostrat que hi ha un problema a Mollet que cal treballar.

Gràcies per la vostra participació.

sábado, 13 de noviembre de 2010

EL CAD DE GRANOLLERS A RTVE

Més informació apareguda sobre el problema de sacrificis al CAD de Granollers. Programa a L'Informatiu de RTVE recollit a la plana web del PACMA.
Cal destacar com ex-treballadors, ex-voluntaris, ex-veterinaris, Protectores d'Animals del Vallès Oriental i persones vinculades al tema coincideixen en els greus fets que estan passant al CAD de Granollers, depenent del Consell Comarcal del Vallès Oriental, mentre la "gran" Josefina Recio segueix amb el seu discurs polític.
Gràcies a tota la gent de Mollet que no esta aturant la seva lluita ni un minut. Gràcies Mollet!
Clickeu aqui.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

ADOPCIÓ URGENT



Un particular de Mollet es veu obligat a posar de manera urgent la seva gossa en adopció per motius familiars greus.

La gossseta es diu LULA, te 4 anys, és un creuat de pastor alemany d'uns 25 kg de pes, molt carinyosa i que li agrada molt i molt jugar.

Si hi ha algú interessat a la seva adopció cal que es posi en contacte amb nosaltres el més aviat possible ja que es tracta d'un cas molt urgent.

Gràcies.

GAT PERDUT A MONTORNÈS


Se ha perdido un gato gris atigrado de un año, de nombre PELUSA, con el pelo largo y una mancha en el ojo izquierdo. Falta de su casa, en Montornès del Vallès, desde el 29 de octubre y su familia lo esta buscando desesperadamente.
Por favor, si alguien sabe de su paradero que se ponga en contacto con nosotros inmediatamente.
Gracias.

COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ENTITATS


MILA es una podenquita preciosa de dos añitos que busca un hogar donde la quieran por lo que es. Es una perrita de la raza podenca, como tantos otros que son abandonados por que no sirven para la caza. Ella no tiene la culpa de no haber nacido con ese instinto, pero si que ha nacido con mucho cariño y lealtad para darte siendo la más sincera compañia que puedas tener.

Esta buscando una familia que la quiera y que no la vuelvan a abandonar nunca.

Se entrega con contrato de adopción y aceptación de seguimiento.

Contacto: encarna@albergdanimals.com, móvil 657.181.437 o 619.848.778

GOS PERDUT A SANT FOST



S'ha perdut un gos a l'Urbanització Mas Llombart de Sant Fost. Es tracta d'un gos Lulú de Pomerania de 6 mesos de tamany petit. Es diu Sam.

Si us plau, la seva familia l'esta buscant. Per qualsevol informació poseu-vos en contacte amb Vallès Natura. Gràcies.

CHARLA GRATUITA A LES COTXERES DE SANTS


FLORES DE BACH EN LAS PROTECTORAS. METODOLOGÍA DE TRABAJO Y LINEAS DE ACTUACIÓN.

A cargo de ENRIC HOMEDES, formador en terapia floral, miembro de SEDIBAC y educador canino.

Miercoles, 1 de diciembre de 2010

Horario de 19.00h a 21.00h

Lugar: Centre Civic de les COTXERES DE SANTS . Carrer de Sants, 79 (Sala de Conferències). Barcelona

Programa:

* Administración de las esencias, fórmulas de concentrados y líneas de actuación.

* Tratamiento para los animales que llegan a la protectora: traumas, miedos, prevención...

* Tratamiento durante la estancia.

* Tratamiento para los animales maltratados, pre y post operatorio, Leishmaniosis y la tos de las perreras.

* Tratamiento preventivo para los animales que salen en adopción o en casas de acogida.

* Aplicaciones locales (cremas, colirios y gasas).

* Trípticos informativos sobre el uso y la administración de las FLORES de BACH para los adoptantes.

Para reservar plaza enviar, por favor, un email de confirmación con nombre, apellidos y teléfono de contacto a:

audols@gmail.com

Os esperamos!

UDOLS, Associaciò pel Benestar del Gos Urbà

Tel.666892608

www.udols.org

CHARLA EN EL CENTRO LUDOCAN


Este próximo sabado 13 se ofrece una interesante charla sobre Entrenamiento en Positivo (entrenamiento de perros libre de elementos que perjudiquen tanto a nivel físico como psicológico al animal) en el Centro Ludocan de Barcelona.

Esta charla va dirigida a todas aquellas personas interesadas en tener una buena relación con su perro o a aquellas que desconozcan el significado de entrenamiento en positivo y sus beneficios. Propietarios o no de perros pero con ganas de conocer más sobre este mundo.

Para más información clickar sobre LUDOCAN.

XVII ANIVERSARI FEDAN


lunes, 8 de noviembre de 2010

TOT UN GERENT


"Los trabajadores del centro tienen prohibido alimentar a cachorros sin destetar. La causa de esta prohibición , explica Antoni Cornellas, gerente del Consell Comarcal, es de índole práctico: dar el biberón a un cachorro recién nacido implica tener una persona muchas horas al día dandole de comer - deben alimentarse con leche maternizada cada cuatro horas - y pese al esfuerzo muchos de ellos no salen adelante. Además explica, los cachorros no son adoptables hasta pasados unos meses y el CAD debe asumir durante ese tiempo su manutención que es de unos 7 euros diarios: "No es razonable darles el biberón, no lo podemos aceptar", explica Cornellas."

Aquest text és una part de l'entrevista realitzada pel Sr. Jordi Abayà al Sr. Toni Cornellas, gerent del Consell Comarcal del Vallès Oriental i que apareix a la Revista del Vallès del passat divendres 5 de novembre de 2010.

Razón, coste, prohibición, esfuerzo,...., grans paraules.

Creiem que cal conèixer a fons a persones com aquesta. Si més no per saber quí ens representa i com, i quins son els seus amics i companys de viatge.

Per la nostra part preferim altres paraules com sentiment, alegria, lluita, adopció, oportunitat, responsabilitat,...... Mai deixarem morir a cap cadell per haver de donar-li un biberó cada quatre hores, per que costi 7 euros al dia o per que hagin de passar uns mesos abans de poder ser adoptats. No ho poden fer, ni ho podem pensar. Estem enamorats dels nostres animals.

Sr. Cornellas segurament vostè creu que nosaltres som uns fanàtics que només volem atacar la seva gran figura pública i la seva feina a la mitja marató de Granollers. No, això de còrrer i fer còrrer ja ho fa bé, el que no ens agrada es veure morir de fam a cadells de gat i gos. Ni ens agrada veure sacrificar a gats i gossos adoptables per l'aplicació d'un criteri unicament econòmic. Som animalistes i proteccionistes, si ho som i amb orgull, però no som mentiders.

Gràcies per les seves paraules. Ara ja ens conèixem.

EL CAD DE GRANOLLERS ALS DIARIS




Us hem fet un petit recopilatori de diaris on s'ha parlat del problema del CAD de Granollers:

Contrapunt del 5 de novembre de 2010 (www.contrapunt.cat). Núm. 465.
Línea Vallès del 5 de novembre de 2010. Núm. 327.
Vallès del 5 de novembre de 2010 (www.revistadelvalles.com). Núm. 4035.

Us recomanem que feu una ullada a aquests escrits, sobretot al del Diari del Vallès, on es dona molta informació.

jueves, 4 de noviembre de 2010

ELS DE MOLLET LLUITEM PER ELLS

Informar-vos que hem rebut el suport de l'Ajuntament de Mollet que s'ha posat a treballar per aclarir aquest tema i des d'on ens han assegurat que si es verifica la mala praxis al CAD ens ajudaràn a treure tots els animals de Mollet que hi ha al centre. Des de Vallès Natura volem que ex-veterinaris i ex-voluntaris del CAD puguin presentar-se de la nostra ma davant dels responsables del nostre Ajuntament per explicar la situació i ratificar les nostres paraules.
Però malgrat aquesta bona noticia sabem que l'Administració és lenta i la llista de eliminació del CAD no s'atura.

Si us plau, cal continuar lluitant i donant difusió del problema fins que l'empresa responsable de la gestió del CAD o el Consell Comarcal del Vallès Oriental posin fi a aquesta més que probable brutalitat que va en contra de les lleis de la Generalitat.

Si voleu fer de casa d'acollida temporal d'un d'aquests animals en perill o si voleu adoptar a un d'ells poseu-vos en contacte amb nosaltres. També us recomanem visitar el CAD, veure directament la situació, demanar explicacions i presentar les queixes que considereu oportunes. A la seva plana web (www.cadvor.cat) trobareu tota la informació de la seva ubicació. La força de la gent que ens agraden els animals és impressionant però la fem si sortim de casa i ens queixem, ningú ens donarà res si ens quedem asseguts al nostre sofa. La nostra passivitat és la seva victòria i la mort dels animals. Si us plau, cal lluitar per ells i això no esta passant lluny, tenim el problema a la nostra comarca, a Granollers.

Gràcies Mollet! Gràcies per tot el suport rebut. Gràcies per tots els vostres emails però no ens podem aturar. Si lluitem junts, tot el poble de Mollet junts amb els representants del nostre Ajuntament que tremoli el que faci mal a un animal del CAD de Granollers sense cap justificació legal.

Mollet no s'atura!

miércoles, 3 de noviembre de 2010

MORT A GRANOLLERS

Ja s'ha dictat sentència. Sembla ser que des d'els despatxos del Consell Comarcal del Vallès Oriental els nostres estimats polítics ja han dit la seva. Vint-i-cinc animals del CAD de Granollers han de ser eliminats. Avui mateix, dimecres 3 de novembre, han de morir els tres primers.
Un grapat de voluntaris, associacions, protectores i particulars ens estem movent sense descans per treure'ls abans de que els toqui el seu torn. És una situació desesperada i dificil de pair.
Al CAD de Granollers hi han voluntaris i treballadors destroçats pel que estant veient i pel que han de fer si no volen perdre la seva feina. Ho estant passat molt malament. Molts d'ells no poden parar de plorar ni un moment. Els han cuidat, els han mimat, han passat fred i calor al seu costat i ara, ara arriba un full amb vint-i-cinc noms. Cada nom és una història, cada nom és un sentiment per aquests voluntaris, cada nom és una mirada, cada nom és un animal que s'estimen com si fos seu.
Ja no sabem on trucar o amb qui parlar per demanar ajuda. Ens agradaria poder anar a buscar-los i treure'ls.... però on els fiquem? Estem parlant amb refugis, residències, amb grans protectores com l'SPAM de Mataró, però tot son diners, diners i temps que no tenim.
L' APAG, Associació Protectora d'Animals de Granollers, esta lluitant al màxim i des de Mollet, la gent de Vallès Natura els volem ajudar, per ells i pels nostres animals que encara tenim en aquest lloc.
Lluitarem fins al final per salvar a tots els que podem i per cada cop de ronyó que donem per mantenir-nos sencers i no començar a plorar tindrem un record pels nostres polítics i empresaris i per tota l'escòria que permet que situacions com aquesta es produeixin en les nostres poblacions. Cada llagrima i cada animal que perdem el portarem tatuat al nostre cor.

Gent de Mollet, de Martorelles, de Sant Fost, de Parets, de La Llagosta, de Montmeló, de Granollers, d'on sigueu. Si us plau, doneu tots un petit pas endavant per ajudar als animals del CAD de Granollers. Cadascú pot fer a la mida de les seves possibilitats, però una miqueta de tots serà molt.

martes, 2 de noviembre de 2010

CADELL EN ADOPCIÓ


Una familia de Mollet posa en adopció, per mitja de la Protectora Vallès Natura, aquest cadell creuat de pastor aleman d'un parell de mesos. Si esteu interessats en la seva adopció us podeu posar en contacte amb nosaltres.
Per poder identificar-lo li hem posat de nom TROSKY.

CHUNGA, LA MURCIANA



Cuando apareció abandonada corriendo por Gallecs no nos podiamos imaginar que esta fierecilla nos iba a dar tantas sorpresas.

Chunga, que este es su nombre, tenía chip identificativo pero cual fue nuestra sorpresa al ver que su actual propietaria era de.... Murcia, sí, sí, de Murcia. De acuerdo que un perro corre bastante pero salir a dar un paseo por el Barrio del Carmen de Murcia y acabar marcando arboles en Gallecs es demasiado hasta para esta perrita.

Puestos en contacto con su propietaria nos indicó que Chunga había sido la victima inocente de una ruptura sentimental y que por favor la quería recuperar para tenerla a su lado.

Hoy mismo Chunga saldrá de viaje hacia su casa de Murcia después de unos dias de fiesta con la gente de Vallès Natura. La echaremos de menos. ¡Un besazo y buen viaje!

sábado, 30 de octubre de 2010

GOSSA PERDUDA



Ens ha arribat un avís d'una gossa perduda, sense xip. Us adjuntem un parell d'imatges per si la veieu. Els seus propietaris l'estan buscant per tot arreu i han contactat amb totes les entitat i associacions que han pogut. Gràcies.

martes, 26 de octubre de 2010

LA VERGONYA DEL VALLÈS ORIENTAL



Com a Protectora rebem constantment informació de problemes amb animals i de gestions criminals per part de l'Administració pero sempre son problemes que cauen lluny de casa.

Aquesta vegada el problema i la vergonya ens cau a la porta de casa. Just a Granollers. Si us plau, us demanem la vostra col·laboració i la vostra replica a l'Administració per acabar amb aquesta situació.

Al CAD de Granollers es pràctica l'eutanasia d'animals sans i dins de poc temps el contracte que hi ha entre aquesta entitat i l'Ajuntament de Mollet finalitzarà. Cap a la segona setmana de desembre aquest contracte posarà fi a anys de relació amb aquesta entitat tant mal portada.

Al CAD de Granollers encara hi han animals de Mollet, 5 gossos (Klaus, Ice, Nelly, Simba i Danae) i 3 gats (Negra, Zurich i Selina). Si a la finalització del contracte no hem aconseguit la seva adopció, els responsables del CAD es treuràn de sobre el problema eliminant aquests 8 animals.

Des de Vallès Natura començarem un intensiu d'adopcions per treure'ls abans de la data, organitzarem jornades, farem cartells, difusions i no ens aturarem en cap moment. També demanarem ajuda al nostre Ajuntament per treure aquests animals d'aquest centre.

Us anirem informant.

Gràcies.

A continuació us reproduim la informació rebuda:

Hola a todos, la carta que adjunto me la ha entregado personalmente una ex-trabajadora del centro de acogida de animales de Granollers que depende de la Diputación y el Consell comarcal, este centro es público, y su gestión se concede por concurso a una empresa privada.

Le doy credibilidad, porque no es la primera vez que alguien me presenta dudas o preguntas sobre el extraño funcionamiento del CAD; a clientes míos que habían encontrado un animal y que llamaban al CAD porque querían saber si ya había encontrado dueño o si estaba bien, les decían que estaba prohibido dar cualquier información sobre el animal que ingresaba en el centro, ni siquiera si estaba vivo o muerto. O animales que yo misma u otro veterinario de la zona habíamos visitado y visto sanos eran enviados por las protectoras al CAD donde eran sacrificados por enfermedades en estado terminal que a los demás nos habían pasado por alto.

Pero no había confirmación, solo dudas , sospechas y muchos rumores. Hace hace unos días, un cliente me preguntó qué podía hacer alguien que había trabajado en el centro y que quería dar a conocer su experiencia. Le recomendé que escribiera una carta contándolo.

Y esta es la carta.

Ya se que hay muchos otros problemas pendientes de solución, que afectan a personas y no a animales, lo que puede hacer que esto pase a segundo plano, pero ya que parte de nuestros impuestos, van por ley a la tutela y control de los animales perdidos o abandonados , me parece que lo mínimo que se debe exigir a las empresas que gestionan estos recursos públicos, es que cumplan la ley.

La idea es difundir la carta y que la gente que se preocupe por el tema envíe un mail al Consell comarcal ( el mail es sanitat@vallesoriental.cat) o a la Diputación (http://www.diba.es/salutpublica/animalsdecompanyia/default.asp ), preguntando sobre el funcionamiento del CAD del Vallés Oriental y pidiendo que se aseguren de que se cumple la ley, antes de renovar la gestión con la misma empresa.

Saludos a todos.

Paula (Veterinaris Granollers)


sábado, 16 de octubre de 2010

GOSSES TROBADES A MOLLET


Greta ja ha estat adoptada! Ara només ens falta una casa per la Princess! Gràcies Mollet!. 25/10/2010

Princess es troba en pre-adopció i sembla que va per bon camí! Gràcies Mollet!.1/11/2010

Hem trobat dues gosses perdudes pels carrers de Mollet i cap de les dues amb xip identificatiu o collar amb placa.

Una gosseta mitjana de color marró, creuada de Border Collie, d'un any aproximadament, trobada a l'Avda. de Burgos a l'alçada de l' IES Mollet, davant de la benzinera. Li hem posat de nom PRINCESS.

L'altra gossa és una creuada de pastor alemany d'uns 4 anys. Li hem posat de nom GRETA.

Si us plau, si conèixeu als seus propietaris cal que us poseu en contacte amb nosaltres el més aviat possible. Si no apareixen els seus propietaris les posarem en adopció per trobar-lis una nova casa. Si estas interessat en la seva adopció pots posar-te en contacte amb nosaltres i vindre a conèixer-les

viernes, 15 de octubre de 2010

GASPAR. UN LLUITADOR


Conocimos a Gaspar en marzo de 2010 gracias a una llamada anónima informando que lo iban a sacrificar en el CAD de Granollers porque era un perro con pocas posibilidades de ser adoptado.

Ya en otro momento hablaremos de ese “gran” centro llamado CAD de Granollers donde lo importante es la imagen y la gestión de “recursos” marcada por el siempre infame Consell Comarcal del Vallès Oriental. Pero eso es otra historia.

Gaspar nació en enero de 2005 y no tuvo suerte. Su primera casa fue un calvario de golpes, insultos, malos tratos y agresiones que marcaron su carácter. El miedo hizo su aparición y se instaló en su corazón. Empezaba a conocer a los humanos.

Su segunda casa fue la calle donde conoció el hambre y el desprecio de las personas. El frio, la lluvia y el no saber donde poder esconderse. El miedo crecia en su interior.

Su tercera casa fue una jaula en el CAD de Granollers. Encerrado con otros perros se refugiaba en un rincón sin atreverse a mover un solo musculo. Tenia comida, tenia agua, pero seguía teniendo un frio que le atenazaba el corazón. Las visitas de posibles adoptantes se sucedían pero Gaspar nunca ha sido un perro vistoso, elegante o llamativo. Era demasiado normal y timido para llamar la atención. Y si alguien lo miraba o se acercaba a acariciarlo su corazón se aceleraba de miedo y se apretaba contra el suelo. A nadie le gustaba Gaspar. Bueno, eso no es cierto del todo. Su aparente fragilidad llamo la atención de algunos voluntarios del CAD que desde ese momento intentaron acercarse a él…. pero el miedo era muy grande y a Gaspar le costaba confiar en aquellas manos y en aquellas palabras dulces. Tenia demasiado miedo al ser humano por haber sufrido palizas de su anterior propietario. Solamente con acercarte a él mirándole a los ojos y se encogía en un rincón, temblando y haciéndose pis.

Llego el dia en que el CAD estaba lleno y llegaron más perros. ¿Qué hacer? Eliminar los menos favorecidos o los más difíciles de adoptar. Las ordenes del Consell Comarcal son claras. Tenemos animales pero los justos para que los animalistas se callen y no molesten. Y le llego la hora a Gaspar.

Por suerte, una llamada nos alertó y conseguimos sacar a Gaspar y a otro perrito.

Su cuarta casa, ya en Vallès Natura, fue la de Sònia y las cosas empezaron a cambiar. No debíamos presionarlo, ni reforzar su comportamiento cuando tenia miedo. Debiamos dejarle su espacio , dejarle avanzar a su ritmo y seria el mismo el que marcase su evolución. Gaspar se encontró dentro de una manada de perros estable donde pudo encontrar tranquilidad. Tenia comida, tenia bebida, tenia su espacio y empezaba a sentir el calor de otros animales. Su miedo a los humanos era todavía brutal pero algo había cambiado.

Poco a poco y durante seis meses su confianza fue creciendo. Una pequeña luz empezó a entrar en su corazón y cada dia era más grande. Ya no se encerraba en un rincón, movia alegre la cola y daba pequeños pasos para salir adelante. Teniamos una puerta abierta y era el momento de arriesgarse.

Su quinta casa fue la de Charo. Y nadie mejor que ella para explicarnos la evolución de Gaspar:

Conocí a Gaspar en Agosto de este mismo año 2010. Lo fui a buscar para llevármelo unos días en acogida junto a Neo, otro perro en adopción de Vallès Natura.
Los dos primeros días fueron difíciles, se escondía bajo una mesa y me miraba con esos ojos llenos de temor. Nunca olvidaré el primer paseo que di con él, me costó media hora ponerle la correa y cuando estábamos paseando por el campo siempre lo tenía dos metros tras de mi y no podía girarme para mirarlo porque le daba un miedo espantoso. Dos días duró esta situación, a partir de ahí todo fue para mejor. Se me acercaba poco a poco, empezó a querer jugar conmigo cuando me veía jugar con mis perros y sobre todo buscaba mis caricias. Se dejaba acariciar con cautela, con miedo...pero buscaba mis caricias.
A partir de ahí nuestra relación empezó a ser especial. Empezó a perseguirme por casa, no había paso que yo diera que él no diera conmigo. Dormía en mi habitación, corría delante de mi cuando íbamos a pasear. Me recibía dando vueltas en círculo y poniéndose a dos patas cuando volvía del trabajo... La confianza también hizo que hiciera alguna trastada, pero todas perdonables...
No puedo decir de él nada más que cosas buenas. Respetó a mis perros, a mis gatos, a los miembros de mi familia les dió cariño, fue un cielo.

Cuando contacté con Pepi, hacía menos de dos meses que había fallecido su perrita. El día que quedamos y le llevé a Gaspar para que lo conociera y lo tuviera unos días a prueba volví a casa muy desanimada, porque la vi llena de dudas, incluso estuve a punto de llevármelo a casa. Cuatro días después me llamó para llevar a cabo la adopción y cuando fui a verla era otra... Estaba encantada con él, lo vi en la expresión de su cara. Me explicaba lo bien que se había adaptado, lo bien que se llevaba con su Yorkshire (incluso duermen juntos) y sobre todo estaba encantada de lo cariñoso que es con ellos. Juega en el patio corriendo arriba y abajo como un loco y sobre todo dice que ya tiene localizado el armario de sus chuches. Me dice que es agradecido y cariñoso...en definitiva, ellos le han dado el hogar que él necesitaba y él ha ido a llenar el vacío que dejó Fiona en sus vidas. Pepi es una amante de los animales y con Gaspar ha sido amor a primera vista.

Por mi parte solo puedo decir que en mi vida hay animales que han hecho que el amor que siempre he sentido por ellos se convierta en verdadera pasión y uno de ellos sin duda ha sido GASPAR.

La sexta y definitiva casa de Gaspar es la de Pepi. Les deseamos lo mejor a los dos. Ahora a los Voluntarios Vallès Natura nos toca salir de nuevo a buscar otros animales que nos necesiten.

Gracias a todos los que habeis participado en darle una nueva vida a Gaspar, él no sabe hablar con palabras pero sus ojos están llenos de cariño.