Aquesta passada nit ha mort un dels gatets que teniem en adopció. Portava una setmana molt malalt i els darrers quatre dies ingresat a un dels centres veterinaris col·laboradors. Per molta gent era un gat més, un de tants que hi ha al carrer, un altre gat.... i n'hi ha tants. Per nosaltres era l'Azur, un gatet molt dolç que es feia estimar de seguida. El vam tenir d'acollida a casa i de seguida és va fer un petit vincle entre els seus ullets grisos i el nostre cor. Suposo que vam trobar aquell puntet especial que tenen tots els animals que passen per la nostra vida i ens deixen un record.
Ja tenia una casa d'adopció preparada i tot semblava que anava bé... però es va posar malalt i vam haver de començar a lluitar. Amb el seu mig kilet de força va lluitar d'una forma increible i no es va deixar anar en cap moment. El veiem perdre pes però no baixava el cap i sempre que anavem a veure'l s'aixecava ens feia un miol de benvinguda i es fregava contra la nostra ma. No va lluitar sol, nosaltres li donavem força amb el nostre carinyo i al seu costat tenia un equip de veterinaris i d'auxiliars que no van baixar els braços en cap moment. Van lluitar minut a minut, fent impossibles, canviant la medicació, mirant alternatives,... però la malaltia ha estat més forta i aquest cop ens ha guanyat.
Hem plorat per ell. Ens ha fet mal. Però la propera vegada qualsevol malaltia ens agafarà més preparats, més forts, més units i amb moltes més ganes de lluitar, i si vol emportar-se algun altre dels nostres peluts li costarà molt més.
Miriam, Sònia sou absolutament especials i fortes. Tant de bo arribèssim alguna vegada a ser com vosaltres. Gràcies per lluitar sempre.
Ara toca lluitar per la resta, per la Maka, la gosseta amb parvo, per la Iris una gateta que ha començat amb vomits.
Vallès Natura continuarà la seva feina.... una mica més forts. Gràcies Azur.
Entradas
