UN BON FINAL PERÒ....

Aquest petit va ser abandonat pels seus propietaris al parc del cementiri de Mollet. Segurament van pensar: "los gatos ya se espavilan solos", evidentment, un gat criat a casa que l'únic que sap caçar és el pinso que té a la seva menjadora no té cap problema en sortir al carrer entrar a una botiga i comprar-se un sac de pinso. Hi ha que ser tarat per pensar així!

Com passa la majoria de cops el gat va començar a perdre pes i a passar molta gana. Per buscar menjar es va haver d'enfrontar als gats que dominen el territori del cementiri, i com tota bona boleta domiciliaria no va veure per on li venien les garrotades. Afamat i ple de ferides la seva estada al carrer es va convertir en un calvari.

On trobo menjar? I per beure? Per què aquests gats em peguen? On esta casa meva? I mentres tant els seus antics "amics" humans es prenien unes cañitas tots contents de la seva heroicitat perque "los gatos donde viven mejor es en la calle jajaja".

Per sort, un humà com cal el va veure i ens va avisar. El vam recollir atemorit, ferit i molt prim, i malgrat tot no va fer més que agrair-nos amb petons i cops de cap la nostra ajuda. Una vegada a les nostres mans vam fer de tot per aquest pelut, però no ens agradava tenir-lo tancat a una gàbia, no s'ho mereixia.

De sobte un altre cop de sort i un col·laborador de la protectora (gran Julio, molt gran!) ens va dir que el volia tenir d'acollida a casa. Ja us podeu imaginar que pot passar si juntes un enamorat dels animals amb un gat super-carinyós, doncs evidentment que l'acollida es va convertir en adopció.

Us sembla un bon final? Clar que si, però aquesta vegada hi ha un petit però....

Un afegit per agrair encara més al desgraciat descerebrat que va abandonar a BIZCOCHO, aquest és el seu nom ara, al parc del cementiri. Quan el pelut va rebre la palliça dels gats del parc li van encomanar la leucemia felina, una malaltia greu i molt complicada.

Malgrat tot la seva nova casa d'adopció no s'ha fet enrera i en Julio esta disposat ha lluitar al costat de Bizcocho perque estigui el millor que pugui tot el temps que sigui possible.

A persones com Julio només els hi podem donar les gràcies i desitjar el millor pel seu pelut. A persones com les que el van abandonar perque "joder, los gatos son bichos de la calle" a aquests fills de p. només els hi desitjem un final trist, dolorós i sense ningú al costat.

Gràcies als que sou com cal. Gràcies Mollet!