DARINA

 El seu nom era Laika però quan la van adoptar a Vallirana li van posar DARINA. Una gossa amb molta por que desconfiava força de la gent però malgrat tot la Carme i en Rafael la van voler portar a casa seva a Valldoreix.

Al poc temps de tenir-la a casa, la Darina es va escapar. De seguida es van posar a buscar-la per tot arreu, per Valldoreix, Sant Cugat, Molins de Rei, El Papiol,.... , sense cap resultat.

Dies després a l'entrada de Mollet al costat de l'IES Mollet un veí nostre es trobava passejant al seu gos Zoro, un impressionant doberman que de ben segur heu vist pels nostres carrers. El gos va donar avís al seu propietari que hi havia alguna cosa darrera de les plantes i es va quedar quiet assenyalant. Quina va ser la sorpresa quan a l'apropar-se va trobar una gossa ferida, molt malferida, que tremolava de por.

No s'ho va pensar dos cops i amb l'ajuda de dos profesors de l'institut, d'una noia que passava pel lloc i d'un noi que els hi va oferir el seu cotxe la van traslladar inmediatament a l'Hospital Veterinari Movet on ens trobavem gent de Vallès Natura. Mai podrem agrair tot el que fan alguns veins de Mollet que no dubten en cap moment de donar un pas endavant per ajudar als animals.

La gossa presentava un aspecte terrible, greus ferides a una de les potes, mossegades al cap i en altres parts del cos. Els veterinaris que la van atendre van tenir que donar el millor que tenien per portar-la endavant. Va ser una nit llarga.

Mentrestant la gent de Vallès Natura vam començar a buscar als seus propietaris amb el xip que portava. Primer inconvenient el xip encara no estava donat d'alta. Vam insistir buscant on s'havia posat, vam trobar al veterinari, vam trobar el refugi on havia estat adoptada, vam trobar als seus propietaris, vam saber el seu nom.....Darina.

Increible! De Valldoreix a Mollet del Vallès!

Vam tenir por de la decissió dels seus propietaris davant del greu estat en que es trobava la gosseta però la Carme i en Rafael son impressionants i de seguida van vindre a Mollet per estar al costat de la Darina i per fer-se càrrec de qualsevol tractament que s'hagués de fer per millorar l'estat de salut de la peludeta.

 

Al primer cop de veure-la ferida li va seguir un altre quan els hi van comunicar que calia amputar la pata ferida. Això tampoc els va fer enrera i no ho van dubtar.... endavant la Darina s'ho mereix!

Que grans, i que poc estem acostumats a trobar-nos persones tant responsables i amb un amor incondicional per la seva amiga.

Ara la Darina s'esta recuperant favorablement i comença a caminar a tres potes però sense cap problema.