lunes, 7 de marzo de 2011

QUAN LES IMATGES PARLEN





Una mirada perduda. L'esperança de trobar un futur. Les ganes de viure contingudes en una respiració. Una gàbia no pot ser el meu destí.

L'agraiment per una moixaina, el somni d'entrar al teu cor i ser el teu amic, la desesperació d'intentar dir sense paraules quan et podré arribar a estimar.

Soc el que soc, no puc ser més, però tu seràs tot per a mi.

Ara només soc un animal en adopció però si els teus ulls em veuen i la teva ma s'apropa em faràs l'èsser més feliç del món.

T'estic esperant. Tu ets la meva vida!

(Gràcies Joanma per captar les raons que ens fan lluitar dia rera dia per ells)