Ens la van portar ja farà cinc mesos. La van abandonar al carrer quan ja era gran i ho va passar força malament. La veritat és que quan la vam veure tan prima, tan poqueta cosa vam pensar que no seria senzill treure-la endavant. Tractaments, una operació, més tractaments, i la força de voluntat d'aquesta iaia peludeta van fer que anès millorant. Malgrat tot sabiem que estava tocadeta i voliem que estigues com una campiona tot el temps que encara tingues de vida.
L'haviem de
tenir constantment en observació amb una alimentació acurada i sobretot amb molts mimos per recuperar el temps que va passar al carrer. Sense voler es va fer un lloc a la zona de descans dels veterinaris de l'Hospital Veterinari Movet de Mollet i la tenien com un més d'ells. Rebia les seves atencions profesionals i, com no, les seves caricies i algun trocet de pernil dolç que es despistava dels seus menjars.
La nostra peludeta estava molt contenta i sempre et rebia amb un miau de complicitat i amb aquells ulls blaus impressionants. Ja era part de la familia de la Movet i dels voluntaris de Vallès Natura.
Ahir la nostra iaia SIAM va marxar. Es va quedar dormida al seu sofa davant la TV i va decidir que era l'hora de marxar. Ho va fer tranquila, a un lloc on l'estimavem, segura.
La gent de Vallès Natura mai ens acostumarem a aquest moment quan un dels teus petits s'en va. Us pensareu que ja ho hem vist tot, i potser és així, però si arriba el dia que perdem un animal i no tenim un nus a l'estomac o ens surt una llagrima, aquell dia ho deixarem perque haurem perdut el que ens fa diferents a la gent que no estima els animals.
Gràcies SIAM, gràcies per fer-nos una mica millors i per no rendir-te mai. Fins aviat.
L'haviem de
tenir constantment en observació amb una alimentació acurada i sobretot amb molts mimos per recuperar el temps que va passar al carrer. Sense voler es va fer un lloc a la zona de descans dels veterinaris de l'Hospital Veterinari Movet de Mollet i la tenien com un més d'ells. Rebia les seves atencions profesionals i, com no, les seves caricies i algun trocet de pernil dolç que es despistava dels seus menjars.La nostra peludeta estava molt contenta i sempre et rebia amb un miau de complicitat i amb aquells ulls blaus impressionants. Ja era part de la familia de la Movet i dels voluntaris de Vallès Natura.
Ahir la nostra iaia SIAM va marxar. Es va quedar dormida al seu sofa davant la TV i va decidir que era l'hora de marxar. Ho va fer tranquila, a un lloc on l'estimavem, segura.
La gent de Vallès Natura mai ens acostumarem a aquest moment quan un dels teus petits s'en va. Us pensareu que ja ho hem vist tot, i potser és així, però si arriba el dia que perdem un animal i no tenim un nus a l'estomac o ens surt una llagrima, aquell dia ho deixarem perque haurem perdut el que ens fa diferents a la gent que no estima els animals.
Gràcies SIAM, gràcies per fer-nos una mica millors i per no rendir-te mai. Fins aviat.
Entradas
